Eva Hurst (Biel, Suïssa, 1969) és sòcia directora de Competitive Drug Development International Ltd. o CDDI, per a abreujar, una empresa de consultoria biomèdica amb seu a Londres i Barcelona que treballa en recerca clínica i viabilitat de protocols.

“Vaig estudiar Sociologia, però mai em va satisfer l’aprenentatge a les aules i vaig passar gran part del meu temps sobre el terreny, treballant per a ONGs a Armènia i Bòsnia. Com això necessitava finançament, vaig començar a treballar molt aviat en la indústria farmacèutica, una elecció òbvia a Basilea, on vivia llavors. De fet, vaig passar els meus anys de formació en la seu central de Novartis”.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

EH: Actualment, en el CDDI ens centrem en la viabilitat de protocols d’assajos clínics i plans de recerca pediàtrica.

TB: Una bona idea que has tingut.

EH: El millor que m’ha passat és la meva filla.

TB: Una mala experiència professional.

EH: Treballar a distància en un treball nou quan encara no era la norma i no tenia ni idea de com fer-ho.

TB: El millor consell que t’han donat.

EH: La persona d’èxit aprèn a estructurar l’ambigüitat.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

EH: M’inspiren totes les bones persones que intenten fer una bona feina, independentment de la seva funció, sou o circumstàncies. Per exemple, admiro a la tripulació de Vueling que encara et somriu en l’últim vol amb retard que surt de Heathrow.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

EH: La IA, per descomptat.

TB: Què et preocupa?

EH: Em preocupa l’estat del món en general: les desigualtats, la guerra, el medi ambient…

TB: Una startup.

EH: Alpenguertel.ch

TB: Un llibre per a recomanar.

IF: Qualsevol llibre comprat en una llibreria independent.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

EH: No veig sèries, m’encanta el cinema independent, i cap cançó en particular. Encara em sorprèn quanta veritat hi ha en les cançons pop!

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

EH:El que sempre em fa feliç és un plat de sardines en O’Encert, un humil i petit restaurant estupend de Camden Town, Londres.

TB: Una ciutat, un viatge.

EH: Una vegada més, la meva ciutat favorita és Londres. La paraula “viatge” evoca el desig d’emprendre un, de tornar a gaudir de l’acte de viatjar, en lloc d’anar de pressa d’un lloc a un altre.

TB: On invertiries 100k?

EH: M’agradaria donar els diners a una de les ONG que m’agraden i amb les quals he col·laborat: Metges sense Fronteres.

TB: I un milió d’euros?

EH: Preferiria fer la pregunta “com es pot distribuir millor la riquesa existent?”.

TB: Si no fossis emprenedora…

EH: Encara que sempre he tingut el desig de canviar les coses, mai m’havia imaginat realment com a emprenedora. No obstant això, encara estic descobrint el que puc aconseguir com a tal.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

EH: M’encanta el meu nou espai de treball en el Pier07. La meva banda sonora favorita és el tecleig decidit i incansable dels meus companys allí, on tots intenten donar el millor de si mateixos. I això és molt motivador.