David Cascón (Barcelona, 1987)

David Cascón es va llicenciar en Ciències Ambientals en la UB, fins que el ball va arribar a la seva vida. Des de llavors, va canviar el rumb de la seva trajectòria professional fins a tenir la seva pròpia escola física de ball i “volar cap a una cosa molt més escalable”, Rebaila: una acadèmia de ball en línia que al juny va tancar una ronda de finançament pre-seed de 225.000€.

Parlem amb el seu CEO en aquest nou TB Members Calling.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

DC: Vull que tothom tingui accés a prendre classes de ball en qualsevol moment, amb els millors professionals i a un preu assequible. Les solucions que hi ha en el mercat no satisfan el que jo buscaria si fos alumne de ball, per la qual cosa, al costat del meva cofounder Vivian, hem creat alguna cosa que pot ajudar molta gent a gaudir dels immensos beneficis del ball.

TB: Una bona idea que has tingut.

DC: ¡Uf…! Com deia un conegut, cada matí abans de prendre el primer cafè he tingut vint idees de negoci noves. Quan érem a l’escola física, per exemple, muntem classes particulars de balls nupcials, és a dir, les classes que prens per a no fer el ridícul en les teves noces davant de les persones que t’importen. Actualment Dance Emotion és l’escola més gran de balls nupcials i treballem amb unes 150 (crec que 200 enguany) parelles de nuvis cada any. Una bogeria.

TB: Una mala experiència professional.

DC: Sempre n’hi ha. Se suposa que són un aprenentatge, però…es passa malament! Recentment, he sofert la pitjor experiència amb developers, ja que soc molt exigent amb els terminis de lliurament i he hagut de lluitar contra un equip que els quintuplicava. I, per a més inri, sense completar les tasques. Ha estat horrible i he après molt de l’experiència.

TB: El millor consell que t’han donat.

DC: Soc molt fan de frases inspiradores i aquesta és una de les quals més m’agraden: “Si un problema pot ser resolt amb diners, no és un problema, és una despesa”. No obstant això, el consell més important –i que no aplico tot el que deuria– és el de no preocupar-se: si pots solucionar-ho no té sentit sentit preocupar-se i si no pots solucionar-ho, per a què et preocuparàs?

TB: Una inspiració.

DC: David Esteban d’i3D i Retoornado, perquè m’ha explicat experiències negatives que em produeixen vertigen sol de pensar-les i, no obstant això, ell ha seguit endavant amb la major tranquil·litat del món, noves idees i projectes. Un crack!

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

DC: En això estic amb Zuckerberg i el seu metavers. Crec que ens proporcionarà experiències immersives fent més fina la barrera entre el digital i el físic. Una altra que m’encanta és la conducció autònoma: ens portarà a un altre nivell en tot el referent a transport i la mobilitat.

TB: Què te preocupa?

DC: El churc, el CAC i el LTV –és broma-. Com a emprenedor, crec que hi ha massa espavilat buscant aprofitar-se de qui està iniciant un projecte, venent-los coses que no són necessàries en el punt que es troben, incloses acceleradores que cobren morterades per incubacions que sincerament no el valen. Crec que cal assessorar millor el nou emprenedor perquè no caigui en aquests paranys.

TB: Una startup.

DC: Només una? Que dolents ‘jeje’. Ara mateix em ve al capdavant un projecte anomenat Grovy, que et permet treballar cada dia en un lloc diferent aprofitant els espais disponibles en llocs increïbles: escoles de ioga, hotels, coworkings… També pots aprofitar alguns dels seus serveis serveis com les classes de ioga o la restauració.

TB: Un llibre per recomanar.

DC: D’una banda em va encantar el llibre “Trenca la barrera del no” del negociador del FBI Chris Voss. També recomano qualsevol llibre de Mario Alonso Puig, molt necessaris per a ajudar en el teu equilibri mental, alguna cosa que els startuperos necessitem.

TB: Una sèrie o pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

DC: La meva referència sempre és Matrix. No pot ser més fidel a la realitat que vivim. Que cadascun tregui les seves pròpies conclusions.

TB: Una recepta, un menjar, un restaurant.

DC: Com no soc gaire aficionat a la cuina, una recepta que em surt molt bé és l’humus d’alvocat. El menjar que més m’agradarà mai seran els macarrons de la iaia, i com a restaurant preferit, actualment soc fan de Honest Greens.

TB: Una ciutat, un viatge.

DC: M’agrada molt Los Angeles, veig la sintonia amb Barcelona salvant les distàncies. I em passa igual amb Rio de Janeiro. Un viatge que em va encantar és Veneçuela: és tan ric en naturalesa amb el Salto Ángel, Els Roques…Imperdible!

TB: On invertiries 100k?

DC: Ara mateix no tinc el cap per a noves inversions, per la qual cosa entrarien directament a Rebaila per a ampliar ràpidament la base de subscriptors mitjançant accions de màrqueting. A més, milloraria la plataforma i crearia més contingut.

TB: I milió d’euros?

DC: M’encantaria tenir-los perquè els trauria molt suc, no malgastaria res. A més de portar Rebaila a nous països ‘ipso facto’, em guardaria una partida per a negocis immobiliaris  i per a continuar millorant l’escola física, que hem ampliat recentment amb l’absorció d’un nou centre. Amb un milió ben invertit es deixa tot més encaminat, la veritat.

TB: Si no fossis emprenedor…

DC: No sabria bé què ser perquè ho portem imprès en l’ADN. Però segurament podria tornar a ser professor de ball i professor de tallers mediambientals en col·legis per a nens amb la meva associació Bioescola (perquè recordo que soc ambientòleg). Segurament em decantaria per donar més classes en els col·legis, perquè crec que cal millorar l’educació de les persones.I començar per la base és molt més efectiu.

TB: Què és para a tu Tech Barcelona?

DC: M’encanta que existeixin associacions dedicades a donar suport a l’ecosistema emprenedor sense esperar un retorn i, sens dubte, tot el que organitzeu és ‘top’, per la qual cosa per a mi avui sou un 10. A més, sou un referent en newsletters amenes i ben escrites.

Consulta altres TB Members Calling aquí.