Els més de 20 anys d’experiència en companyies del Fortune 100 pesen en el currículum de María José Martí (Valderrobres, 1976), una enginyera per la UPC que va volar als Estats Units com a consultora tecnològica i es va consolidar com CFO del major negoci d’American Express i CRO de MetLife per a Llatinoamèrica.

Fins que un dia va decidir deixar la seva feina i crear una startup.

Des de Nova York, el cuquet de l’emprenedoria la va portar a fundar ZeroError, una plataforma de IA que analitza dades i ajuda a detectar possibles anomalies. I després de presentar el seu projecte en en escenaris més grans com el Mobile, i altres més familiars com el Afterwork de Tech Barcelona, María José ha estat recentment guardonada com la millor emprenedora en els premis DonaTIC.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

MM: ZeroError és l’eina que sempre vaig necessitar quan era executiva a Wall Street, però encara no existia. Una plataforma d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi de dades que detecta errors utilitzant tècniques complexes de detecció d’anomalies. Està dirigida a organitzacions impulsades per dades i a líders que han de prendre decisions i necessiten saber si poden confiar en elles.

TB: En quin moment es troba i on ho veus d’aquí dos anys?

MM: Estem escalant, amb molta tracció en àrees d’Operacions i Supply Chain, on podem obtenir resultats tangibles en unes poques setmanes. En dos anys ZeroError es convertirà en l’estàndard de qualitat dades en qualsevol indústria.

TB: Una bona idea que has tingut.

MM: Llançar-nos a crear ZeroError.

TB: Quin és el major desafiament al qual t’has enfrontat??

MM: Doncs varis. Però cadascun d’ells t’ajuda a créixer i a forjar el teu caràcter: des d’anar-me a viure als Estats Units, quedar-me allà, equilibrar la vida familiar mentre acceptava promocions i llocs de més responsabilitat… Sense oblidar que el meu últim desafiament ha estat deixar un treball ‘fix’ per a fer una startup.

TB: El millor consell que t’han donat.

MM: Fa anys, al principi de la meva carrera, era molt tímida en les reunions i tenia molt d’accent parlant anglès. Però el meu cap em va dir: “si no parles en els primers cinc minuts d’una reunió, el més probable és que no parlis durant tota la reunió. Per molt bons que siguin les teves anàlisis, la gent ha de fixar-se en tu, o no seràs rellevant. Has de decidir si vols seure a la taula dels grans”.

TB: Un referent.

MM: Elon Musk és molt controvertit i no m’inspira a nivell personal. De fet, no podríem tenir valors més diferents. Però professionalment agafa el toro per les banyes. Ell sempre diu que el responsable últim de les decisions d’enginyeria és ell, i ho diu mentre envia coets a l’espai. I això és totalment el que porto fent tota la meva vida i continuo fent amb ZeroError. Tinc un gran equip d’assessors i experts, però la responsabilitat final de les decisions crítiques, tant de tecnologia com de negoci, és meva.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

MM: Definitivament la Intel·ligència Artificial (i el bon ús que fem d’ella).

TB: Presencial o remot?

MM: Hi ha avantatges en tots dos models. L’important és ser productiu.

TB: Una startup o companyia.

MM: American Express. La major part de la meva trajectòria professional la vaig passar a les oficines centrals de Nova York i em va ajudar a desenvolupar-me, sobretot com a líder. Vaig tenir grans mentors i vaig fer molts amics allà.

TB: Què et fa desconnectar?

MM: 3 coses: passar temps de qualitat amb els meus fills a casa, sopar amb el meu marit o amb amics, i fer pilates, diverses vegades per setmana, perquè sense desconnectar no segueixes la classe..

TB: Un llibre per a recomanar.

MM: “De la Sabana a Mart” del professor Xavier Sala i Martín. És un llibre indispensable per entendre la Intel·ligència Artificial… i en uns mesos surt la segona part!

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

MM: “No Surrender”, de Bruce Springsteen, i “Atent”, del meu amic i cantautor Rafa Pons.

TB: Una recepta, un restaurant.

MM: Si és a Barcelona, “Hisop” i “Bodega Sepúlveda”.

TB: Un lloc del món.

MM: Valderrobres, Barcelona i New York.

TB: On invertiries 100k?

MM: En la persona. Mai m’he equivocat invertint en la persona, en la seva startup, en la seva passió per treure el projecte endavant i coneixement del problema.

TB: Si no fossis emprenedora…

MM: Ara és difícil pensar a tenir una altra professió. Sembla que tot el que he fet en aquesta vida professional i personal hagi estat per a arribar a aquest punt.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

MM: Uns partners increïbles! La labor que fan per a fomentar les relacions entre empresa, startups i recerca són fonamentals. Soc la fan número u i la prova d’això és que no parem de fer coses junts.