“Si pares, perds” i “és millor demanar perdó que permís” són dues frases que poden sonar a tòpiques però que han ajudat a construir la cultura -i l’èxit- d’una de les native digital vertical brands més reconegudes de l’ecosistema: Laagam. La marca creada en 2017 pels germans Inés i Diego Arroyo i Cristian Badia té com a missió “empoderar a les dones a canviar el món”, i el fa creant una comunitat creixent de clientes entusiastes, que compren els seus productes de moda atemporal però sobretot l’estil de vida, la aspiracionalitat del luxe assequible que transmet la seva cofundadora i directora creativa.

Inés Arroyo, que va ser influencer abans que emprenedora, ha compartit les seves experiències com a emprenedora en la indústria de la moda en un ‘Coffee with’ amb la comunitat de Tech Barcelona. Inés parla sense parar, és directa i empàtica, convincent alhora que humil. Si alguna cosa ha fet Laagam en els seus anys d’història és anar provant qualsevol eina o canal que pogués aportar valor a la marca o a les seves clientes: una bossa via micromecenatge en Kickstarter, vendes per grup de Whatsapp, pre-vendes, la narrativa més raw de la marca a través de TikTok… I això resulta en una suma d’encerts i errors que cal saber gestionar. “Vam ser massa prudents durant la pandèmia”, reconeix.

Com altres marques natives digitals, Laagam també està fent el salt a l’offline: va començar amb una pop-up, té un corner en el centre WOW a Madrid, i aquesta mateixa setmana inaugura el primer espai dins d’un El Corte Inglés a Madrid, la qual cosa pot ser el principi d’una fructífera col·laboració i expansió. Tot forma part del procés d’aprenentatge, de l’equip i de l’empresa. El següent pas, reconeix Rierol, seran les botigues pròpies. “El nostre objectiu és ser una empresa de 100 milions, potser dins de deu anys”.

Amb un model de creixement que va començar com el de qualsevol startup – i el suport de Luis Martín Cabiedes, entre altres inversors reconeguts de l’ecosistema tech-, l’empresa va registrar vendes de 5 milions en 2023 “i esperem duplicar i arribar a 10 en 2025”, i el 70% de les vendes provenen de l’exterior. En un món dominat pel fast fashion, l’empresa s’està guanyant un buit entre proveïdors locals -principalment a Barcelona-, però també a Itàlia, Portugal, el Marroc, i no descarta en un futur anar a la Xina, “per tecnologia i per cost, especialment per a complements”.