Edgar Casanovas (Esplugues de Llobregat, 1982) s’ha passat tota la vida escalant. Tècnic Superior en Escalada, amb només 16 anys es va traslladar a Sort, als Pirineus, i als 21 va emprendre un viatge que el va portar a Nova Zelanda, Austràlia, Jordània i Mèxic, sempre treballant en el món de l’esport com a instructor d’escalada, de busseig i, fins i tot, de surf de neu.

Unint la seva passió amb la seva professió, va fundar Lizcore, una startup que busca revolucionar l’escalada indoor a través de la tecnologia. Van començar desenvolupant una solució per monitorar les vies dels rocòdroms i van fer el salt tancant una ronda de finançament de 630.000 € al gener. Ara, el seu pròxim objectiu és garantir la seguretat en l’escalada mitjançant l’ús d’IA.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

EC: A Lizcore, creiem que la tecnologia pot transformar l’escalada en els rocòdroms. Igual que Strava ha revolucionat el running permetent als corredors registrar les seves activitats, analitzar el seu rendiment i connectar amb una comunitat global, Lizcore busca transformar l’escalada en rocòdroms mitjançant sensors per evitar l’ús del mòbil i dades.

Imagineu un sistema de rànquing en temps real, desafiaments personalitzats per a cada escalador o la possibilitat de compartir els èxits amb els amics. Aquesta és l’experiència gamificada que volem crear. A més, volem que Lizcore sigui una eina que trenqui barreres, desenvolupant sistemes de seguiment adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i eines que permetin a persones amb discapacitat visual experimentar l’escalada d’una manera completament nova. Com a escalador, sempre he somiat amb un futur on l’escalada sigui més accessible i coneguda.

TB: En quin moment es troba i on el veus d’aquí a dos anys?

EC: Lizcore està enlairant-se el 2025! Acabem de tancar la nostra primera ronda d’inversió pre-seed, que ens permetrà impulsar el desenvolupament del nostre sistema de tracking i gamificació, que ja ha estat utilitzat per més de 800 escaladors en diferents rocòdroms d’Espanya. D’aquí a dos anys, ens veiem liderant la transformació digital de l’escalada indoor a Europa i als EUA.

TB: Una bona idea que has tingut.

EC: A Lizcore portem dos anys preparant tot el sistema de hardware per poder rastrejar l’escalada i l’app de gamificació, juntament amb el SaaS per al gestor del rocòdrom. Encara estem desenvolupant aquest gran projecte, però, com a professional del sector de l’escalada, sabia que hi havia un problema amb els sistemes d’autoassegurament (autobelays). Per això, un cop tancat el hardware de tracking del sistema Lizcore, hem començat a treballar a bon ritme en el nou sistema de seguretat ‘Safety Gate’ per a autobelays amb l’ajuda d’Eurecat i la UPC.

Aquest nou dispositiu, mitjançant dues càmeres amb codi d’IA, ens permet verificar si un escalador està correctament lligat i pot escalar de manera segura. A més, ofereix altres sistemes de seguretat per minimitzar els accidents que es produeixen anualment en l’escalada.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

EC: Com a emprenedor, els desafiaments són constants. Crear un equip sòlid que lluiti per un mateix objectiu és un repte enorme, així com fer entendre què significa treballar en una startup amb recursos limitats. Aconseguir finançament per avançar més ràpid també ho és, especialment sent un projecte Sportech dins d’un sector tan de nínxol com l’escalada. Sembla que els inversors només busquen grans mercats súper competitius, sense veure que un mar blau és el lloc perfecte per crear un unicorn dins del sector.

D’altra banda, intentar mantenir-se al marge de tots els estímuls que el món de l’emprenedoria ofereix, que et poden fer perdre el focus. És molt important estar a prop de l’ecosistema emprenedor, però s’ha d’anar amb compte per no perdre el rumb.

TB: El millor consell que t’han donat.

EC: Durant aquests dos primers anys he tingut molts mentors, i al final em quedo amb dos consells: ‘Rodeja’t de gent millor que tu’ i ‘Fes el que realment sents’. Al final, he vist que cada mentor té la seva manera de veure les coses i que no hi ha una ciència exacta per a res. El millor és escoltar tothom, aprendre de tothom, però al final crear el teu propi sistema.

A Lizcore tenim la sort de comptar amb un equip excepcional d’inversors amb molta experiència, i això ens ajuda a evitar alguns dels errors típics—encara que també en cometem molts!

TB: Un referent.

EC: Tinc molts referents que he conegut personalment, i molts són els meus inversors. Soc una persona que no idealitza ningú si no el coneix en persona, estic cansat del màrqueting que vivim. Per exemple, l’equip fundador de Tiendeo m’inspira molta confiança. Una altra persona és Cristóbal Alonso, CEO de Startup Wise Guys i també inversor nostre, perquè quan necessito unes paraules directes, me les diu sense embuts ni filtres. Tots ells, gràcies a la seva experiència en el món de les startups i la seva visió sobre l’emprenedoria, són una gran inspiració per a mi.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

EC: Crec que en aquesta pregunta tothom diu el mateix: la intel·ligència artificial. Crec que la IA té el potencial de transformar molts àmbits de la nostra vida, inclòs l’esport. A Lizcore ja l’estem utilitzant per millorar la seguretat en l’escalada i estem explorant noves aplicacions per a l’anàlisi de dades i la personalització de l’experiència.

TB: Presencial o remot?

EC:A Lizcore apostem per un model remot, segurament perquè l’equip fundador som molt emprenedors i ens podem passar hores i hores treballant i creant. Crec que si es crea un equip compromès, el treball remot pot aportar molt. Ara bé, si hi ha algú que no està al 200% motivat, el treball remot pot ser un problema.

D’altra banda, sent una empresa Sportech, m’agrada saber quan un treballador surt a fer esport, encara que sigui en horari laboral, perquè confio que després dedicarà les hores necessàries per complir els seus objectius.

TB: Una startup o companyia.

EC: Aquesta pregunta és fàcil per a un CEO d’una startup Sportech: Strava o Playtomic. Totes dues empreses són un exemple de com la tecnologia pot transformar l’experiència esportiva i crear una comunitat global de persones apassionades per l’esport. També han aconseguit que esports que es practicaven des de fa molt de temps ara, gràcies a les seves apps, siguin esports amb un creixement elevat.

TB: Què et fa desconnectar?

EC: L’única manera que tinc per desconnectar al 100% és estar amb la meva família i, per descomptat, ESCALAR. També m’agrada passar temps a la natura amb la meva família, però la realitat és que em costa molt desconnectar del tot, perquè caminar per la muntanya em deixa temps per pensar. En canvi, quan escalo, estic jo amb la paret i no puc pensar en res més. Quina gran cosa és l’escalada!

TB: Un llibre per recomanar.

EC: Com que abans t’he dit que no idealitzo ningú, he llegit grans llibres, però si no conec els autors, sempre em falta alguna cosa.

‘PERform’ de Cristóbal Alonso i Stovyan Yankov és un llibre que, tot i que moltes vegades diu coses lògiques, em fa pensar cada vegada que el repasso. Un altre llibre que m’ha agradat molt és ‘Be Finance My Friend’ de Javier Fernández Gallardo, una altra persona que he tingut la sort de conèixer i de la qual he après molt.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

EC: Tinc poc temps per a sèries i pel·lícules, perquè a les 22 h estic off.

Però et puc dir dues cançons que poso en moments difícils. Una és un clàssic: ‘Don’t Stop Me Now’ de Queen. Freddie Mercury sempre ha estat una figura que m’ha marcat; la seva capacitat de superació i de fer mil canvis d’estil musical reflecteixen l’energia i l’optimisme amb què afronto els reptes de Lizcore.

L’altra és ‘Rompe los Cristales’ de Platero y Tú, perquè reflecteix moltes vegades la meva manera de pensar: hi ha moments en què cal anar de cara per aconseguir els nostres objectius.

TB: Una recepta, un restaurant.

EC: Fa temps que no tinc temps per anar a menjar fora, però un lloc a Barcelona que m’agrada és el restaurant vegetarià ‘Teresa Carles’. És un lloc on, abans d’embarcar-me en aquest món, solia anar amb la meva parella i aconseguia desconnectar mentre parlava amb ella i gaudia de plats deliciosos, moltes vegades sense saber exactament què estava menjant.

TB: Un lloc del món.

EC:  Sens dubte et dic Nova Zelanda. Un país on vaig viure durant un any i és un lloc increïble, on la naturalesa, la cultura i els valors humans no estan molt corromputs per l’ambició de la societat en la qual vivim aquí. En aquest país, ajudar està en l’ADN.

TB: On invertiries 100k?

EC: En Lizcore, per descomptat (riu). Però parlant de debò, crec que hi ha moltes startups amb gran potencial a tot el món i tinc clar que, a part de que em fascini la idea de la startup, em fixaria molt en l’emprenedor: Perquè durant tota la meva trajectòria d’emprenedor he vist molts perfils d’emprenedors, uns que han creat la startup per a tenir un treball i un sou, i altres perquè és realment la seva passió i mourien mar, cel i terra i abandonarien tot per a aconseguir que el seu somni sigui una realitat.

Però si vols que et digui una startup en la qual jo invertiria si tingués els diners, seria Bend It, d’Arnau Marlí, un emprenedor jove que té una idea molt bona, que té un rerefons molt bonic, que Lizcore també el té, però per al món de l’escalada.

TB: Si no fossis emprenedor…

EC: Si no tingués el “virus” de l’emprenedor, que el tinc des del 17 anys, quan vaig crear la meva primera “empresa”, segurament continuaria treballant com a guia i formador d’escalada. De fet, el meu últim treball com a professor d’esports d’aventura m’encantava, però vaig haver de deixar-ho perquè el meu esperit emprenedor i els meus valors són molt importants, i a una persona amb el meu perfil li costa molt treballar en una organització amb normes tan rígides. Crec que els empresaris moltes vegades només veuen una part del negoci, i a un emprenedor li costa encaixar en aquesta mena d’estructures. En definitiva, crec que als emprenedors ens pot costar molt treballar en plantilles amb empresaris estrictes que no veuen el potencial que podem aportar als seus negocis.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

EC: Tech Barcelona és un ecosistema vibrant i innovador que impulsa el creixement de les startups a la ciutat. És un espai de trobada per a emprenedors, inversors i professionals del sector tecnològic Per a Lizcore, Tech Barcelona és un soci estratègic que ens ajuda a connectar amb altres actors de l’ecosistema i a accedir a noves oportunitats. Espero algun dia poder treure temps per a visitar més les instal·lacions i les vostres xerrades.