Quan Luca de Meo, president de SEAT, va visitar el Pier01 durant la seva inauguració, va tenir clar que si SEAT volia innovar s’hi havia d’instal·lar. I ho va fer, amb la creació del SEAT Metropolis:Lab Barcelona,​un laboratori d’innovació que se suma a la xarxa mundial d’IT-Labs que el Grup Volkswagen ja té a Berlín, Munic, San Francisco i Wolfsburg, però que desenvolupa la seva activitat de manera independent i és propietat de SEAT en la seva totalitat.

La mobilitat està canviant. Davant d’aquest fet, un dels majors fabricants d’automòbils opta per analitzar i buscar solucions intel·ligents per als reptes que afronta la mobilitat del futur, així com contribuir al posicionament de SEAT com a referent destacat del cotxe connectat. Per aconseguir-ho, es basa en una combinació de tecnologia mòbil i big data amb la qual optimitzar la relació entre el ciutadà, la ciutat intel·ligent i els serveis prestats en relació amb la mobilitat.

Al SEAT Metropolis:Lab Barcelona treballen especialistes que són enginyers, desenvolupadors, científics de dades… Es tracta d’un equip que està previst que s’ampliï, en els propers anys, fins arribar als 50 treballadors. Aquests especialistes s’encarregaran de crear programari i algoritmes relacionats amb serveis de mobilitat a partir de les dades obtingudes del vehicle, de Barcelona com a ciutat intel·ligent i dels moviments dels vianants. Al capdavant d’aquest Lab es troba Jose Nascimento, qui compta amb una trajectòria de més de 20 anys en l’àmbit tecnològic per a diferents indústries. Nascimento ha treballat per a l’aplicació per a taxis Hailo, de la qual ha estat director de Tecnologia des de l’any 2010. Té un postgrau en Economia per la Universitat de Londres i un Master of Science en Informàtica per la Universitat Florida Tech.

Parlem amb Jose Nascimento, responsable de SEAT Metropolis:Lab Barcelona, sobre els objectius del laboratori i la seva estratègia i aportació a l’ecosistema.

Quins són els objectius principals del SEAT Metropolis:Lab Barcelona?

Creiem que el futur dels automòbils i el transport passa per compartir. L’objectiu principal del laboratori és simple: crear productes que facilitin la vida de les persones quan s’han de moure per la ciutat. D’aquí a vint anys, poca gent conduirà els seus propis automòbils. La ciutat ja no ho suportarà. Per això, saber-ho ara i proporcionar tecnologia fa que compartir sigui més fàcil. Tots diuen que volen compartir el seu automòbil, però ningú ho fa perquè has de confirmar que aquesta persona va en la mateixa direcció que tu i al mateix temps. Disposar de tecnologia que ho simplifica, facilita compartir. En fer-ho esperem que puguem resoldre un gran repte, especialment en persones que viatgen diàriament al mateix lloc de treball.

Curiosament, no us centreu únicament en l’automòbil…

Efectivament, no ens centrem en els automòbils, estem enfocats en la mobilitat en general. L’automòbil pot ser una part de la solució de la mobilitat.

Ens va fundar SEAT i som un laboratori visionari.  SEAT sap que la propietat de l’automòbil canviarà considerablement en el futur: la majoria de la gent no tindrà un cotxe i, com a companyia d’automòbils, ha d’estar preparada per a això. Una forma d’estar preparat és passar a l’altra banda i convertir-te en un proveïdor de mobilitat. Una manera podria ser integrar cotxes a la xarxa de transport de la ciutat. Ara mateix hi ha autobusos i metro com a transport públic, i l’automòbil és privat. En el futur, tot es combinarà. Per aquest motiu, SEAT està donant aquest salt cap al futur i construint el coneixement que es necessita tenir per ser proveïdora quan arribi aquest moment. Llavors se’ns veurà com un proveïdor de solucions de mobilitat, en lloc de només un fabricant d’automòbils.

Per què SEAT va crear aquest laboratori d’innovació? Per què no fer aquesta innovació des de dins?

Crec que hi ha dues qüestions aquí. Una és la necessitat de parar atenció en la innovació. Totes les companyies d’automòbils, com he dit, miren cap al futur, d’aquí a 20 anys, i veuen que el món canviarà dràsticament. Hem de ser-ne part. Totes les companyies de cotxes estan fent una gran inversió en tecnologia. L’important és que moltes grans empreses s’adonen que no poden innovar: estan encallades pels seus processos, les seves jerarquies i altres aspectes. Llavors, si realment volen innovar i atraure el millor talent per al desenvolupament de programari, és important allunyar-se del seu lloc de treball principal i crear un entorn com aquest.

El grup de Volkswagen té altres laboratoris. No són exactament com aquest. Metropolis:Lab és un dels primers que és veritablement una companyia independent. Els altres laboratoris són departaments del Grup Volkswagen. Compartim informació amb ells, treballem junts en alguns casos, però cadascun d’ells té un objectiu diferent.

Quin és el paper del SEAT Metropolis:Lab Barcelona en l’ecosistema?

Crec que només som una peça més d’aquest ecosistema. Aquest ecosistema està format per emocionants empreses emergents que atrauen talent de tot el món i que estan posant Barcelona al mapa de les empreses de nova creació. I el paper que volem exercir és ser una altra llum esperançadora en aquest ecosistema. Per tant, és un altre exemple de la tecnologia que s’està construint aquí, creada amb orgull a Barcelona, principalment per gent de Barcelona, i considerada com una bona solució, que atrau més talent i fa que la ciutat sigui encara més rellevant en l’espai tecnològic.

Creu que aquest tipus d’iniciativa, un laboratori d’innovació, és la forma en què una gran empresa per pot fer alguna cosa en l’ecosistema de les empreses emergents?

No estic segur de quina és la millor manera, però aquesta n’és una. El primer que una gran empresa ha de percebre és que la innovació interna sempre és difícil, perquè has de informar cinc gerents i demanar projectes i permís per fer coses. Per això normalment no és un ambient que permeti que les idees apareguin i es posin en marxa ràpidament. Per aquest motiu es decideix obrir un laboratori completament separat (i no només físicament) al qual donar suport però també deixar fer. La clau és que la companyia que fa això ha d’estar realment disposada a permetre que aquest laboratori funcioni com una companyia independent. És el que SEAT ha fet.

A més de deixar de banda el control, aquestes grans companyies han d’entendre que si volen bons resultats han de ser pacients. No crearem un nou Facebook en un mes, no succeeix així. Es necessita molta independència i temps. Si estan disposats a fer això, llavors poden obtenir resultats.

SEAT s’ha disposat a córrer aquest risc i ens permeten seguir amb els nostres projectes.  Això implica mirar a llarg termini, i que llavors els resultats siguin bons.

Un dels principals reptes per a les empreses tecnològiques és la contractació, per què és tan difícil?

Si li preguntem a Google o Facebook quins són els majors problemes que tenen, la resposta seria la mateixa: contractació. La tecnologia no s’està simplificant, sinó que és cada vegada més complexa. Veiem coses que semblen senzilles al dispositiu mòbil, però darrere d’això hi ha una quantitat de tecnologia increïble. El nivell d’habilitat que han de tenir els professionals és molt alt. Lamentablement, les escoles no estan formant les persones prou bé… No és com un comptable o un advocat, que obté un títol i sap el que està fent. Molt del que fan aquestes persones, i el que faig jo, es basa en l’experiència, no en el que s’aprèn a l’escola.

Per tant, aconseguir bon talent que sigui capaç de comprendre la complexitat de la tecnologia avui en dia no és fàcil. Competim per recursos amb empreses molt més grans que nosaltres. Qualsevol d’aquests professionals pot treballar per a Facebook o Google, i en qualsevol lloc del món. És un nombre finit de persones que realment poden fer aquesta feina. Per a empreses de tot el món, algunes amb una quantitat increïble de diners i grans avantatges. El fet que siguem petits no vol dir que busquem persones mediocres. Busquem el mateix nivell de professionals que qualsevol altra gran companyia tecnològica. Encara que tinguem ja una plantilla contractada, qualsevol dels seus integrants rep tres o quatre trucades al dia amb ofertes de treball. Per tant, no es tracta només de contractar-los, sinó també de mantenir-los, i això és el complicat.

Quina és la solució a l’escassetat de talent tecnològic?

Per la nostra part, la solució és fer la feina aquí tan emocionant i interessant com sigui possible perquè estiguin interessats i compromesos amb el que fan. En l’àmbit mundial, la solució és formar més persones, fins i tot des d’abans de la universitat.  Una gran part d’aquest aprenentatge, especialment en el desenvolupament de programari, molta gent l’aprèn de manera autodidacta. Tenen curiositat sobre com funciona això i comencen a comprar llibres i aprendre el llenguatge de programació. Aquest moviment ha de ser incentivat, fins i tot abans de la universitat. Probablement sigui molt més emocionant per als nens aprendre a desenvolupar aplicacions que algunes de les coses que els estan ensenyant. Si això no es resol, comptar amb recursos serà un repte constant.

Una altra part d’aquest problema és que no només contractar talent és difícil, sinó que a més contractar talent femení és molt complicat. Per a nosaltres és gairebé un objectiu personal. Contractar talent femení és increïblement difícil.  Crec que el problema torna a ser alguna cosa cultural. Fins i tot quan les nenes són petites, amb vuit o nou anys, comencen a rebre missatges subliminals que els diuen que jugar amb nines és millor que construir coses. Nosaltres busquem activament aquest talent femení, però obtenir un o dos CV és molt difícil.

És una cosa que crec que s’està tornant crític, perquè totes les companyies tecnològiques tenen un 90 per cent d’homes. No es correspon amb la vida de la ciutat, que és 50/50.

Creus que un lloc com aquest, ubicat en una ciutat com Barcelona, pot ajudar a mantenir i retenir aquest talent?

Fins a cert punt, sí. Barcelona és una ciutat agradable i té una cultura agradable. A la gent li encanta venir aquí. Però, al final del dia, la majoria dels desenvolupadors de programari són joves i no tenen parella, de manera que poden dir:  «Sí, tornaré al sol d’aquí a deu anys, però ara aniré a Londres a fer el doble del que faig aquí». Per tant, Barcelona pot ajudar perquè és un lloc atractiu, més atractiu que altres ciutats d’Europa. Però això no serà suficient. El que més els importa a aquests nois és poder preguntar-se «estic fent alguna cosa interessant?» i respondre «m’agrada, gaudeixo el que faig». Aquesta és la pregunta número u, fins i tot més important que els diners. Però els diners també són una gran preocupació. Per tant, aquesta combinació de sumar un producte atractiu, una proposta atractiva i diners atractius fa que aquest sigui un gran repte.