Les companyies farmacèutiques estan incloent progressivament la innovació en salut digital en els seus plans estratègics, ja que aquesta es reconeix no només com un instrument clau per a millorar els resultats clínics, sinó també com una palanca per a desenvolupar nous models de negoci que permeten a les empreses transformar les seves capacitats i fortaleses.

Amb l’objectiu de garantir l’accés al mercat de productes i serveis en entorns d’atenció sanitària basada en el valor, les empreses farmacèutiques van més enllà dels assajos clínics de seguretat/eficàcia i aprenen a utilitzar sistemes potents de tecnologies de la informació. Després, analitzen les dades que integren l’evidència clínica amb l’evidència del món real per a generar “insights” accionables que ajuden als pacients i també als professionals mèdics en el procés de prestació de l’atenció sanitària.

Existeix consens sobre el fet que la salut digital millora els resultats clínics i l’experiència del pacient amb relació al seu tractament, a la vegada que fa que l’atenció sanitària sigui més accessible, integrada i sostenible.

La majoria de les empreses farmacèutiques desenvolupen solucions de salut digital a través de programes d’innovació oberta amb start-ups de base tecnològica, ja que aquestes últimes tenen un coneixement més avançat de les tecnologies, més creativitat i més agilitat que les grans corporacions.

Existeixen diversos mecanismes disponibles per a la col·laboració entre start-ups i corporacions farmacèutiques que impliquen diferents nivells d’integració entre les dues. La quantitat de capital requerit per a desenvolupar l’actiu (la solució de salut digital) depèn de la maduresa de la tecnologia i del temps desitjat per a obtenir retorn.

Alguns exemples dels mecanismes utilitzats per les empreses farmacèutiques per a interactuar amb les start-ups són:

• Llançament de “challenges” o desafiaments
• “Innovation labs”
• “Hackatons”
• Incubadores
• Acceleradores
• “Venture capital”
• “Venture client”

Tot i aquestes opcions per a escollir, hi ha una taxa d’èxit notablement baixa. Les empreses de nova creació senten que perden el seu temps en interminables reunions i paperassa, mentre que les corporacions lluiten en el seu interior amb el risc operatiu inherent a les empreses de nova creació.

Col·laborant cap a l’èxit

Algunes causes del fracàs de les col·laboracions són: els llargs i enutjosos processos de presa de decisions en les grans empreses, les expectatives poc realistes de les start-ups, la falta de canals de comunicació eficaces entre les dues, el desajustament entre dues mentalitats que xoquen i les diferents velocitats de treball.

En canvi, les col·laboracions acostumen a tenir èxit quan les corporacions disposen d’un model operatiu ben definit per a la gestió de partenariats, que inclou una estratègia clara amb indicadors clau de rendiment (KPI) i un compromís d’associació -per escrit- en cas que l’estudi pilot de Prova de Valor de la solució de salut digital sigui positiu.

És clau per a l’èxit tenir una justificació de negoci (“business case”) transparent i que hi hagi una implicació significativa de l’alta direcció de l’empresa.

Això fomenta l’acceptació de totes les parts interessades i l’alineació dels processos, els recursos i les capacitats necessàries per a escalar ràpidament.

Sembla ser cert que els models corporatius d’innovació oberta de “talla única” no funcionen bé. En canvi, els programes fets a mida per a cada start-up acostumen a tenir millors resultats. Els programes d’innovació oberta corporativa més exitosos són flexibles en temps i forma, no tenen dates preestablertes perquè els emprenedors participin en cursos de formació en grups ja programats, no ofereixen inversions similars a les de “Corporate Venture Capital” precedides de tediosos processos de “due diligence”. En comptes d’això, la corporació i la start-up posen el focus en la realització d’un projecte pilot a curt termini, o en la concessió de llicències d’alguna tecnologia, o en la co-creació d’un nou mercat o model de negoci, i això ve procedit de la formalització d’un acord comercial entre les dues parts.

La gestió de partenariats és un art que comença amb l’elaboració d’un acord d’associació ben definit.

En aquest acord les empreses farmacèutiques obtenen l’accés desitjat a les noves tecnologies i milloren la capa de servei entorn dels seus medicaments, mentre que les start-ups reben suport en el desenvolupament de productes/serveis, accés al coneixement en àrees terapèutiques específiques i, el que és més important, l’accés al mercat a través de les xarxes de negocis i els canals de distribució de la corporació.

     Gemma Estrada, Directora de Salut Digital i Tecnologia a Ferrer.

Gemma Estrada lidera el programa FERRER 4 FUTURE, una iniciativa de col·laboració entre empreses emergents de base tecnològica i Ferrer, que impulsa la salut digital com un mitjà per a construir societats més saludables i més sostenibles .

https://ferrer4future.com