Vam conèixer per part del mateix Lucas Carné la història de Privalia, que indefectiblement, també és la seva. Aquesta trobada va representar un acostament a la persona, més enllà del personatge, que compta amb 13 anys d’experiència com a cofundador i líder d’una empresa finalment venuda per milions de dòlars.

LA DECISIÓ DE SER EMPRENEDOR

Un accident amb bicicleta que li va fer estar fora de joc durant un temps, li va permetre veure la seva vida amb perspectiva i adonar-se que no volia continuar exercint de consultor.  sortint així del que denomina “una roda de hàmster”. A més, l’haver tingut sempre el virus emprenedor, el trobar-se en una situació econòmica acomodada i, segons ell, no tenir res a perdre, va ser el que li va fer embarcar-se en l’aventura d’emprendre als seus 35 anys.

“Moltes de les coses bones passen arran de situacions inesperades”.

Carné conta com a anècdota que la seva dona avui dia, era una treballadora de Privalia. Arran d’un altre accident amb bici on es va trencar el maluc, van començar a compartir molt de temps junts, ja que era un moment crític per a l’empresa, i va néixer la relació.

LES DIFICULTATS PERSONALS A L’INICI

Invertir un petit patrimoni que va poder generar a partir del seu anterior treball va fer que es pogués arriscar, diu, ja que no tenia una família que mantenir i la resta de la seva família es trobava bé econòmicament.

Lucas va confessar que després d’haver venut tot el que podia vendre i tornar a casa de la seva mare a viure, va haver-hi un temps en què va passar autèntiques dificultats. Fins al punt d’haver de demanar-li més diners a la seva mare en moments puntuals per a sortir a sopar, per exemple. Assegura que no és agradable que amb 35 anys et preguntin a on vas, amb qui i a quina hora tornaràs. I és així com comença una aventura frenètica en què el primer any i mig va haver-hi molts moments en els quals es van veure a la vora del precipici, però segons Lucas, tenien una gran sort: el model de negoci era impecable.

LA IMPORTÀNCIA QUE LA SORT T’ACOMPANYI

Tot i que al principi pensaven que Espanya no era el millor dels mercats on llançar Privalia, el temps els va demostrar el contrari. El seu model de negoci de venda de moda online s’adaptava perfectament al moment i al lloc. Lucas ho explica de la següent manera: “adquiríem registres a Privalia a 0,85€ quan a Alemanya el cost era de 5€ i a Anglaterra de 10€. A més, les seves conversions per comprador eren més baixes. Això a priori no ho sabíem, va ser casualitat.

Pensàvem que estàvem en el pitjor mercat i que jugaríem una lliga de tercera, però va resultar que, amb 300.000 € de finançament, vivim un any i vam tenir creixements espectaculars. Una empresa equivalent al Regne Unit, en 6 mesos s’havien gastat 2,5M€ i les mètriques a nivell d’usuaris únics, compradors únics, etc., eren pitjors que les nostres.”

Van detectar que, en aquell moment, existia una oportunitat a països subdesenvolupats en ecommerce B2C i que el seu model s’adaptava molt bé a ells, a més ja havien sabut executar-ho bé a Espanya.

“Amb el temps t’adones que has tingut molta sort. Vinc jo a parlar aquí, des de la punta de l’iceberg i realment no hi estic perquè sigui més llest o tingui una visió més clarivident. Vaig tenir la sort de llançar un model en un moment donat en un lloc determinat i es van alinear els astres”.

CLAUS DE L’ÈXIT DE PRIVALIA 

Segons Carnet, ell i el seu soci no han estat managers, sinó líders. No han entrat en l’empresa com a directius, sinó que l’han creat de zero, cosa que implica:

• Tenir una visió molt clara.
• Crear una cultura d’empresa.
• Atreure molt de talent, que estigui vinculat al teu projecte i el sentin com a seu.
• Malgrat tenir febleses com no tenir una cultura tecnològica forta al principi, van explotar la seva fortalesa, l’eficiència de l’ús de capital.
• No deixar-se portar pel sobreescalfament del mercat, com va passar al Brasil per la falta de professionals, i mantenir-se fidels a la seva estratègia, en la qual cada Euro compta.
• Valorar a qui tens com a soci i anteposar-ho a l’ego per a remar en una mateixa direcció.

Tot això perseguint una finalitat: fer que les coses passin (aconseguir clients, lliurar productes, vendre, aconseguir oferta). A més, Lucas assenyala que hi ha un element clau inicial, que és tenir la gran sort de donar amb alguna cosa que funcionarà, cosa que no saps fins que ho proves.

REPTES ALS QUALS ES VA ENFRONTAR L’EMPRESA

• Aconseguir inversió.
• Gran inflació en el sector i dificultat en l’atracció de talent. “No podies tenir una reunió tibant amb algú perquè l’endemà no tornava i ja estava treballant en una altra ecommerce amb un 60% més de sou”.
• Convertir els diners en innovació real.
• Desestructuració de l’equip fundador. “Comencem sent 5 socis i acabem sent 2”.
• Anar per darrere de la competència tecnològicament: “Competeixes amb empreses que tenen equips a Dublín, San Francisco, Nova York… i que estan innovant rapidíssim. Et dóna la sensació de que aniràs amb tirachinas malgrat el mig milió d’euros de vendes”.
• Pèrdua de focus a causa de la pèrdua d’humilitat: “Va haver-hi un temps en què vam perdre l’essència de l’eficiència de despesa i ens va portar a invertir fortament en coses que van ser molt malament, amb pèrdues milionàries”.
• Focalitzar-te en nous projectes fa que et distreguis del core business, allò que t’ha fet ser el que ets. “Si el model de negoci és bo i funciona, inverteix el 70% mínim dels teus recursos a assegurar que això continuarà funcionant. Apareixerà competència, no existeix un camp privat. Si es descura, la pèrdua és irrecuperable. La gent en la companyia mira on mira el líder”.

Per a Barcelona Tech City, comptar amb aquests espais d’aprenentatge significatiu, és una oportunitat d’afermar les relacions entre els membres de l’ecosistema tecnològic i digital compartir amb altres emprenedors aquestes experiències. Això permet l’enfortiment de l’ecosistema i de la ciutat com a referent en aquesta àrea.