Carlos Blanco és un dels inversors de referència a Espanya, fundador de Nuclio Venture Builder, el fons d’inversió Encomenda Smart Capital i l’acceleradora Conector Startup Accelerator.

Va emprendre per primera vegada el 1996 amb Sports Internet Factory, creant el Grup ITnet, i des de llavors ha desenvolupat moltes companyies d’èxit. El 2007, Blanco dona el pas d’emprenedor a àngel inversor. En 11 anys com a inversor en empreses emergents, Carlos Blanco ha participat en 85 companyies a títol personal, aportant més dos milions d’euros del seu propi patrimoni.

De la seva llarga experiència com a emprenedor i especialment com a inversor hem extret deu punts clau que exposem a continuació:

Envoltar-te de persones de les quals poder aprendre.

De nou, torna a aparèixer la importància de l’equip, però també de saber envoltar-te, durant tota la teva trajectòria, de persones de les que puguis aprendre. «Quan ets un assalariat normal és bona idea envoltar-te de caps bons dels quals puguis aprendre, i intentar escollir on poder treballar, en quin tipus de companyia, quin tipus de sector… Quan ja era emprenedor, ho vaig aplicar a l’inrevés: volia tenir gent molt bona a prop meu, tant com a soci, com a treballador», comenta Carlos Blanco.

Parar atenció a la selecció de socis.

«Ja no parlem tant des del punt de vista del talent de les persones sinó des del punt de vista dels valors», explica Blanco. «Escollir un soci és una de les decisions més importants d’una empresa i, per desgràcia, és una de les que els emprenedors es prenen més a la lleugera. No li donen la importància suficient. És fonamental la decisió de com escullo els socis, a qui i en quin moment», aconsella.

Analitzar els projectes abans d’invertir.

Sovint, sobretot quan es tracta d’empreses emergents en fase molt inicial, l’inversor es veu obligat a treballar amb uns temps molt ràpids. Tot i això, abans de llançar-se, és vital analitzar el projecte. «No s’ha invertir en algú únicament perquè que et caigui bé, ni en negocis només perquè t’agradin. Cal ser molt més analític, molt més fred i, quan et poses la gorra d’inversor, oblidar els sentiments, les amistats, oblidar que coneixes les persones», argumenta l’inversor. «No ha de ser l’inici del plantejament de la inversió que el projecte sigui d’un amic. L’inici ha de ser que el negoci sigui bo». Si bé la intuïció és molt important per a l’èxit d’un inversor, «cal anar amb compte de no deixar-se portar en excés per la passió», recomana.

Desprendre’s d’un projecte quan no tinguis motivació per seguir.

CCarlos Blanco no dubta a assenyalar-lo com un dels moments més difícils per als emprenedors: identificar quin és el moment de vendre o donar per finalitzat un projecte en el qual s’han posat hores, il•lusió i ganes. «Crec que el moment de vendre és quan l’emprenedor ja no és feliç o quan apareix una oferta que ja no es pot rebutjar», comenta. En alguns casos, són els propis inversors els que decideixen abandonar un projecte, de manera que la venda es converteix en obligada, «un emprenedor ha de ser molt conscient que si dona entrada als inversors, acabaran volent sortir».

Com més socis, més implicació en la companyia.

«Segons la meva experiència, només 1 de cada 7 treballadors fa seva l’empresa com a treballador i, en canvi, en una companyia en la qual hi ha 20 treballadors i 4 són socis, és més fàcil que trobis 6 o 7 persones implicades sobre 20. Quan hi ha molta gent implicada, s’eleva proporcionalment el nivell d’esforç, motivació i dedicació», assegura el fundador de Nuclio.

Importància del líder i l’elecció del mercat.

Formar l’equip és un dels punts més importants per a una empresa emergent, però també ho és que hi hagi un líder clar amb dots de lideratge i que reuneixi les característiques necessàries per ser-ho. «Lideratge significa saber gestionar un equip, saber crear un equip: un equip de socis i un equip de treballadors. Dono molta importància a aquesta persona líder», explica Blanco. Pel que fa al mercat, els emprenedors haurien de prestar-li més atenció que a la pròpia idea i cercar «que sigui un mercat en creixement, el màxim de no perible, alguna cosa que no canviï d’un dia per l’altre, com les immobiliàries o la venda de cotxes, per exemple».

Manca d’educació emprenedora.

Malgrat que cada vegada els emprenedors estan més preparats i entenen més com funciona l’ecosistema, molts altres no saben on dirigir-se quan inicien els seus projectes. «Part de la nostra tasca social com a emprenedors o inversors és seguir educant perquè s’entenguin les fases d’emprenedoria, les fases d’inversió, els errors que es cometen», explica Carlos Blanco. «Als joves se’ls insisteix molt en l’emprenedoria, però no s’hauria de fer exclusivament en això. Cal insistir en l’emprenedoria, en el treball en equip, en la importància de la innovació. Però cal explicar-los que, si volen ser emprenedors, el seu full de ruta passa, primer, per treballar alguns anys amb gent bona o del sector d’interès per conèixer-lo bé i fer contactes. Així, després, quan crees la companyia ja has conegut a altres professionals i ets més capaç d’escollir els socis ideals», assegura.

No tothom té perfil emprenedor.

«Cadascú ha de fer una anàlisi de si mateix per veure si compleix les característiques necessàries: no soc bon líder, no soc bon comunicador, no estic orientat a mètriques… Llavors no puc ser emprenedor. Puc ser autònom, freelance, consultor, sí. No obstant això, no puc ser emprenedor d’una companyia que vull fer gran», indica l’inversor i emprenedor. «No puc pretendre liderar si no tinc les qualitats per ser un bon líder, i molta gent sense tenir les qualitats ho fa, perquè no hi ha educació d’emprenedoria des de la base».

Copycat i el coneixement del negoci local.

En emprenedoria, una de les pràctiques habituals és el copycat, que consisteix a crear companyies que ja existeixen. La clau, en aquest cas, és saber adaptar-les al mercat local per tenir èxit. «Els emprenedors locals tenim l’oportunitat de crear negoci en alguns països on els grans encara no han entrat. Així, quan aquesta companyia gran vol entrar al teu mercat ha de comprar», explica Blanco. «El copycat és un model que no és fàcil, hi ha milers i molt pocs ho aconsegueixen. Es basa en execució, no va d’inventors.»

Hi ha talent, però està mal agrupat.

L’experiència en aquest punt és clau. Un treballador que hagi passat per un comerç electrònic reeixit sap quin tipus de perfils són necessaris per crear un projecte d’aquestes característiques. Aquest és un punt en què molts emprenedors solen equivocar-se, triant equips en els que falten perfils clau, tot i que la idea sigui bona. «El meu paper és aconseguir que els projectes es creïn amb un equip ideal en cada cas. Si no, no ho crearé, ho faré només si trobo les persones idònies. Moltes persones no són capaces i, entre elles, potser no es coneixen. El meu paper des Nuclio Ventures és agrupar aquests perfils diferents per crear aquesta companyia», comenta Blanco.