Ana Maiques és fundadora i directora general de Neuroelectrics, companyia en la qual treballa juntament amb el seu soci Giulio Ruffini. Els orígens de Neuroelectrics, que està desenvolupant noves tecnologies en el camp de l’estimulació cerebral i la neurociència, comencen l’any 2000 amb Starlab i la companyia belga en què tots dos treballaven i que estava a punt de desaparèixer. Aquest va ser el punt clau en què els cofundadors de Neuroelectrics van prendre la decisió d’aprofitar el moment i fer-se amb el control de l’empresa, comprant-la al govern belga. «No vam néixer emprenedors sinó que, en un moment donat de la nostra vida, vam prendre i triar l’opció de més risc», explica Maiques. Neuroelectrics va néixer el 2011 com la forma de portar al mercat tota la recerca que s’estava duent a terme a Starlab, «una empresa derivada focalitzada en tecnologia mèdica era la manera amb més potencial de donar-li èxit».

Mare de quatre fills, assegura que «la conciliació sempre és un repte, però també és cosa de dos» i, tot i que no ha percebut discriminació pel fet de ser dona, creu que «encara falta molt camí per recórrer» per aconseguir la igualtat.

Com a ambaixadora de Barcelona Tech City, Maiques exporta al món la marca Barcelona i la quantitat de talent i la capacitat de crear empreses globals amb què compta la ciutat en aquests moments. De la seva experiència hem extret alguns punts clau:

  NO PERDRE DE VISTA PER QUÈ VAS INICIAR LA TEVA COMPANYIA

Fa més de 15 anys, quan Maiques i Ruffini es van embarcar en Neuroelectrics, l’objectiu era clar: «com passar de la recerca a tenir un impacte». D’aquí va néixer Starstim, una gorra capaç de llegir l’activitat cerebral, diagnosticar malalties i injectar petits corrents elèctrics al cervell que poden ajudar a curar malalties. «Crec que l’aprenentatge més important és que mai perdis de vista per què vas començar una companyia i, en segon lloc, que requereix més temps del que hagis pensat inicialment arribar a la teva visió», recorda Maiques.

SER AMBICIÓS, PENSAR EN GLOBAL

«Crec que les empreses que naixem en un entorn privilegiat com Barcelona hem de tenir una cultura global i mundial», reflexiona la cofundadora de Neuroelectrics, que va recordar que els pacients són a tot arreu del món de manera que «si fas alguna cosa de valor cal tenir aquesta mentalitat d’empresa global i de tenir un impacte en moltíssims llocs del món».

ADAPTAR-SE A CADA FASE I ACONSEGUIR UN PRODUCTE ESCALABLE

Transmetre un producte al mercat, especialment si es tracta de l’àrea científica, sempre és complicat i implica diferents fases, des de tenir la idea fins a llançar el prototip. Però des de tenir aquesta primera prova fins a aconseguir un producte escalable hi ha un camí «dur i complex» i «subestimem l’esforç que comporta aquesta transferència tecnològica». Per fer de Neuroelectrics un negoci ha estat necessari «reinventar-se en cada fase, perquè cadascuna requereix skills i coneixements diferents del mercat i de la teva companyia».

SER MOLT ESTRICTES AMB LA QUALITAT DEL PRODUCTE

«El disseny, sobretot en productes complexos i de valor afegit amb programari i maquinari, sempre té molta complexitat i per això recomano ser molt estrictes amb la qualitat del producte, perquè si no tens un producte que funcioni molt bé no tens un negoci», aconsella Maiques.

En el cas de Neurolectrics, «vam ser valents i vam treure un producte al mercat» i molt aviat van rebre un feedback que els va ajudar perquè el producte seguís evolucionant. «La recomanació és tenir alguna cosa que funcioni molt bé, encara que sigui la versió més simple, i provar-la en el mercat per millorar-la segons el que vulgui aquest mercat», comenta.

INCORPORAR A LA UNIVERSITAT PERFILS INDUSTRIALS I VICEVERSA

Com explicava Maiques, centres com el MIT fomenten l’emprenedoria entre el seu professorat, cosa que els fa estar més en contacte amb el món empresarial i les empreses emergents i afavorir per tant la transferència tecnològica del món universitari a l’empresarial. «Si hi ha gent que gestiona la transferència tecnològica, que sigui gent que hagi tingut experiència industrial, perquè de vegades l’escola té perfils purament acadèmics. Crec que cal fer equips més mixtes, tant en les empreses com en el món acadèmic. Cal tendir més ponts», assegura.

AUGMENTAR LES AJUDES A LA RECERCA A ESPANYA

Neurolectrics rep ajuts públics, especialment de la Comissió Europea, sense els quals no podrien tirar endavant el seu treball. Una ajuda que a Espanya segueix sent escassa. «A Espanya hi ha molt poca inversió en R+D i no li donem la importància suficient. No ens adonem de l’impacte en generacions futures i de la importància de fer una política més generosa en investigació, i és perquè crec que com a cultura som més de curt termini i no pensem molt en el llarg termini», assegura.

Molt diferent de la situació que s’ha trobat la companyia en instal·lar-se a Boston. «Que Boston sigui avui un centre d’èxit de ciències de la vida a Amèrica és fruit d’una política sostenible d’inversió en ciències de la vida dels últims 30 anys, no ha passat d’un dia per l’altre», explica. I és que aquestes polítiques s’han de mantenir en el temps perquè donin el seu fruit, i a Espanya «no tenim una política prou estable que la inversió en R+D ha de créixer i mantenir-se en el temps».

ATRAURE MÉS CAPITAL INTERNACIONAL

El repte de Barcelona i d’Europa en general implica crear empreses cada vegada més globals i per a això és necessari atraure capital internacional. «Hem millorat molt a Europa respecte a altres anys i jo veig una tendència que ja es fan rondes aquí molt interessants i cada vegada més grans, amb socis internacionals», comenta Maiques, encara que va considerar que «encara falta molt camí per arribar als grans volums que es mouen a Estats Units», de manera que cal «seguir treballant per atraure més capital i per fer que les empreses siguin més escalables des de Barcelona» sense necessitat d’anar a Silicon Valley o Boston.

COM MÉS FONTS D’INVERSIÓ, MÉS POSSIBILITATS D’ELECCIÓ

Neuroelectrics ha optat per un model de finançament orgànic, primer basat en ajudes públiques i subvencions, i posteriorment en les vendes dels seus productes. Actualment, la companyia s’ha llançat a buscar inversors, «partners estratègics» perquè la inversió financera és important perquè les companyies puguin escalar. «Com més diners i més fonts de capital hi hagi és molt millor per a les companyies perquè poden decidir», opina la cofundadora de Neuroelectrics. Disposar d’aquest finançament no és fàcil a dia d’avui a Espanya. «Crec que als emprenedors cal donar-los alternatives de finançament per créixer en cada moment com necessitin. Crec que en aquest país els emprenedors tenen poques alternatives», explica.

BARCELONA, BON LLOC PER TROBAR TALENT

Per a Maiques, Barcelona és un bon planter de talent, i «no només local, hi ha molts europeus i molts estrangers als quals els agrada viure a Barcelona, i això juga a favor»; a més, «hi ha molta gent que és fora i vol tornar a Barcelona; si li dones les condicions adequades tornarà. Crec que Barcelona és un molt bon lloc per trobar talent», assegura. Per a això, «és important que les empreses tinguin projecció internacional». «Si pots treballar en una empresa global que tingui els seus headquarters a Barcelona, que pugui tenir projecció i una llarga trajectòria, això, combinat amb viure a la ciutat és perfecte», explica.

BONUS TRACK

EMPRENDRE EN UN SECTOR AMB RESTRICCIONS I REGULACIONS

Com assenyala Ana Maiques, emprendre en l’àmbit de la biotecnologia, com en el cas de Neuroelectrics, no és un camí fàcil, «perquè si tu tens una idea d’una aplicació o un lloc web que creus que ajudarà la gent en qualsevol dimensió, doncs tu el desenvolupes i el llances, però al sector mèdic no pots, hi ha organismes reguladors». En el cas d’Europa, d’això s’encarreguen les autoritats sanitàries, mentre que als Estats Units es tracta de la FDA, una agència a la qual han pogut apropar-se i conèixer millor en traslladar-se a Boston. Uns organismes que tenen com a funció decidir si les innovacions que es desenvolupen són bones i poden accedir al mercat.

És, per tant, un sector molt regulat on els processos de fabricació s’han de dur a terme d’unes formes concretes i avalar amb estudis clínics «complexos i costosos» abans de poder vendre un producte. «Crec que per a un emprenedor és frustrant perquè no pots anar més de pressa del que permet la regulació i has de passar per tots aquests processos reguladors que requereixen un esforç burocràtic, de processos i d’organització gairebé antiemprenedor. Però d’altra banda són les regles del joc quan decideixes entrar en el camp mèdic i està fet per protegir el pacient», explica la cofundadora de Neuroelectrics. El final d’aquest llarg procés es tradueix en la demostració de l’excel·lència del producte, a punt per al mercat i avalat per terceres parts.