Hoteler de soca-rel amb ànima disruptora. Guillermo ‘Mo’ Gaspart (Barcelona, 1978) representa la quarta generació d’una saga hotelera creada fa un segle pel seu besavi i, alhora, encarna un esperit de canvi en un sector tradicional. Fa una dècada, es va proposar revolucionar la forma de reservar habitacions d’hotel, amb l’objectiu d’oferir major flexibilitat i personalització, en introduir el concepte de pagament per ús. I fruit d’això és la plataforma de microestades BYHOURS, de la qual n’és CEO i fundador juntament amb el seu ‘germà’ professional Christian Rodríguez.

Actualment, l’empresa permet reservar habitacions per hores en més de 600 destins i 4.000 hotels, que han vist en BYHOURS la solució per a mantenir un flux constant de persones durant tot el dia en els seus establiments.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

GG: Permetem que el client d’un hotel pugui triar l’hora check-in i check-out de la seva estada, al mateix temps que brindem als hotelers una via addicional per a augmentar els seus ingressos. Insistim molt en el ‘win-win’ de l’usuari i l’hoteler.

TB: En quin moment es troba i on el veus dins de dos anys?

GG: No soc capaç de veure a més de tres mesos. Qui digui el contrari és perquè es fa falses il·lusions, idees de caràcter especulatiu o teòric sense una altra fi que el d’oferir plaer a la persona a la qual se li ha ocorregut.

TB: Una buena idea que has tingut.

GG: Casar-me amb la meva dona! Decisió que vaig prendre fa 18 anys i continuo fluixejant amb la sort que vaig tenir.

TB: Quin és el major repte al qual t’has enfrontat?

GG: Guanyar una carrera contra més de 50 milions de contrincants. El dia que vaig ser engendrat, vaig arribar el primer a la meta. No hi havia cap mena de premi o reconeixement per a tots els altres. Només guanyava un, i vaig ser jo.

TB: El millor consell que t’han donat.

GG: No escoltis consells. Crec que és el millor que pots fer. El món està ple d’il·luminats que confondran més que il·luminar.

TB: Un referent professional que t’inspiri.

GG: Cessar Ritz, un suís que va revolucionar el sector hoteler a principis del segle passat. I el meu pare, algú amb qui he compartit l’inici de la meva carrera professional i fins a dia d’avui em dona lliçons d’actitud.

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

GG:La que aconsegueixi que trepitgem la lluna. És absurd pensar que fa 50 anys trepitgéssim la lluna amb la tecnologia que hi havia llavors –menys de la que té el meu mòbil– i que avui no anem a passar els caps de setmana aquí. Quan s’aconsegueixi de veritat, canviaran moltes coses.

TB: Presencial o en remot?

GG: Presencial, sens dubte! Les noves generacions pagaran car el remot. Els estem consentint i fent creure que el treball és com un ‘hobby’. Flexibilitat sí, però l’ésser humà és social per naturalesa i aïllar-nos és contrari a la productivitat.

TB: Una startup o companyia.

GG: Civitatis. M’encanta el que han aconseguit sense fer gaire soroll i sense aixecar ni un sol euro de capital fins fa ben poc.

TB: Què fas per desconnectar?

GG: Esport, molt d’esport. I riure, que diuen que arruga la pell, però no fer-ho arruga l’ànima! Crec que cal relativitzar moltes de les coses que ens passen. De fet, diuen que el 90% de les coses que ens preocupen o amoïnen no succeiran mai.

TB: Un llibre per a recomanar?

GG: No llegeixo! M’avorreix tremendament. Però clar, si ho dius, sembla que siguis inculte. Recomano la Bíblia: una història real del personatge més rellevant de la història de la humanitat.

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

GG: Sèrie, “Fariña”. Pel·lícula, “Nàufrag” o “Atrapa’m si pots”. I cançó, depèn del moment, ja que la música va amb l’estat d’ànim. Ara em quedo amb “The Gambler”, de Kenny Rogers.

TB: Una recepta, un restaurant.

GG: Un bon gaspatxo. Llagosta amb ous i patates fregides. I restaurant “Bonanova” a Barcelona.

TB: Un lloc del món.

GG: Formentera, Ciutat de Mèxic i el Camp Nou, encara que veurem si podem tornar i quan.

TB: On invertiries 100k?

GG: Ho invertiria en unes tros de vacances. Seria el més rendible i amb major retorn que podria tenir en aquests moments.

TB: Si no fossis emprenedor…

GG: Hoteler. Em fascina el sector i m’encantaria viure els últims dies de la meva vida en un hotel.

TB: Què és per a tu Tech Barcelona?

GG: Un punt de trobada de persones que comparteixen les mateixes inquietuds professionals i, en molts casos, estils de vida. Gent poc conformista i amb cap aversió al risc.