En tan sols 10 anys, el mercat del NewSpace i les tecnologies de l’espai ha crescut un 70% fins als 224 mil milions de dòlars, amb expectatives d’augmentar fins al ‘trilió’ de dòlars per 2040. I Catalunya ha d’aprofitar l’oportunitat: compta amb el talent i el coneixement necessari, acceleradores i incubadores amb interès d’inversió, casos d’èxit com Sateliot, i polítiques públiques, emmarcades en l’Estratègia NewSpace de la Generalitat de Catalunya, que busquen impulsar i acompanyar aquest creixement. En definitiva, “Catalunya té la capacitat per ser protagonista a la indústria”, assegura Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, en el marc d’una TB Content Session impulsada per Tech Barcelona i ACCIÓ.

En aquesta taula rodona, parlem dels reptes i oportunitats que ofereixen les tecnologies de l’espai, amb la participació de:

• Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, empresa catalana que té com a objectiu desplegar una constel·lació de satèl·lits d’òrbita baixa per donar cobertura 5G als equips de IoT en qualsevol lloc del món.
• Xavier Lobao, cap de la divisió de Projectes Futurs de Telecomunicació de l’Agència Europea de l’Espai (ESA).
• Oriol Sans, Senior Startup Manager a ACCIÓ.
• Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona.

Tecnologia espacial per a solucions terrestres

Els satèl·lits, peces d’alta tecnologia que treballen a milers de kilòmetres sobre nosaltres, ja ens permeten entendre fenòmens complexos com el canvi climàtic o estar connectats des de qualsevol lloc del món. Però “gran part de les solucions terrestres que ofereix l’SpaceTech encara estan per imaginar i desenvolupar”, sosté Xavier Lobao. Des de controlar milions de vaques des de l’espai, fins a monitorar intrincades rutes logístiques o ampliar l’ús de vehicles autònoms, la xarxa de satèl·lits a òrbita baixa de Sateliot possibilitaria cobrir els forats que presenta la xarxa mòbil terrestre actual i connectar multitud de punts de la Terra amb connectivitat 5G, inclús en temps real.

El paper d’Europa a la nova carrera espacial

Mentre els EUA i la Xina són els reis de l’espai, Europa queda relegada a una posició de dependència tecnològica. Les multimilionàries inversions publicoprivades del mercat estatunidenc i xinès generen competitivitat, i permeten el desenvolupament de grans projectes, així com el luxe de provar sort en l’exploració espacial. Per contra, Europa té una cultura cooperativa i de petits projectes, per la qual cada país membre decideix quina aportació fa a l’Agència Europea de l’Espai (ESA). Segons Xavier Lobao, “Europa ha de ser menys dependent de tercers països i empreses privades com SpaceX, construir polítiques espacials pròpies i tenir capacitat d’establir comunicacions segures”.

Reptes i oportunitats de futur

Per a Jaume Sanpera, el futur passa per “simplificar l’accés a les ajudes, tenir un país com Catalunya que recolza el NewSpace i lluitar perquè l’ecosistema entri en ebullició”. A més, ambdós experts coincideixen en assenyalar que la formació d’un “clúster d’empreses SpaceTech”, amb el recolzament d’un agent avalador com l’ESA, permetria reduir el factor risc pels inversors i desenvolupar tecnologia de forma més segura i eficient, tant pel desenvolupador com per l’usuari final.