Les coses, tal com les coneixem, tenen l’habilitat de canviar a tal velocitat i esdevenir obsoletes tan ràpidament que la longevitat de les empreses està declinant radicalment. Sense adonar-nos, la disrupció està convertint-se en la nova normalitat.

Les condicions han canviat de tal forma que, avui més que mai la disrupció està a l’abast de gairebé tots. El motor són els nous models mentals capaços de prioritzar millores 10x en comptes de 10%.

En l’actualitat, la innovació disruptiva està succeint més que mai per una raó molt simple: hi ha molta més gent intentant-ho molt més sovint. Avui, el cost de llançar una startup és inferior a com mai havia sigut abans, i la possibilitat d’un emprenedor d’aconseguir una grandària il·limitada i un avantatge desproporcionat és molt major. La barrera de pensar en gran és molt més accessible per a tots.

A més, aquesta gent proporciona solucions diferents a problemes existents, no a productes o clients. Són capaços d’escanejar un model de negoci, desagregar-lo i prendre la peça correcta per a construir una nova arquitectura que signifiqui disrupció.

I aquesta disrupció no succeeix en els mapes de negoci/competència actuals de les empreses, està situada en els seus punts cecs. Les organitzacions tradicionals arriben tard a la innovació disruptiva perquè no són capaces de veure com reinventar l’arquitectura del seu negoci des de zero. Les idees i companyies disruptores estan desagregant les peces i agregant-les de nou d’una forma que no s’havia fet abans. Aquesta és la raó per la qual si ets la indústria rellotgera suïssa ni tan sols veus l’Apple iWatch, que per cert està venent tant com tota aquesta indústria junta, com un competidor.

Es tracta de combinar pensament incremental (sostenint i innovant en el que ja existeix) amb pensament exponencial (la possibilitat de descobrir noves capes i amplificar el perímetre més enllà de la competència). En altres paraules, es tracta de combinar el pensament 10% amb el pensament 10x. I, per a les organitzacions tradicionals, només hi ha una manera de fer-ho: canviant la cultura i sent una organització “learn-it-all” en comptes d’una organització “know-it-all”.

Una sessió d’Ivan Bofarull (ESADE), en el marc de les jornades #TechSpiritBarcelona, que pots veure a continuació.