Noticias
Natalia Olson-Urtecho: Emprendre és treure’s la por a fracassar
Gestionada des de Califòrnia i Washington, The Disruptive Factory és una iniciativa que, des de 2017, dóna suport i recolzament des de la tecnologia perquè les empreses puguin afrontar de manera efectiva els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. Per a això s’han unit cinc dones que van creure en la importància de promoure diferents tipus de tecnologia per tot el món.
Natalia Olson-Urtecho és cofundadora i directora d’innovació i estratègia de The Disruptive Factory. Per a aquesta empresària, l’ecosistema que ha generat Barcelona Tech City és un gran espai en el qual la gent se sent lliure de parlar entre si; poden col·laborar entre ells, poden fer negoci entre ells, la qual cosa és molt important i considera que és un model que s’hauria de replicar en altres latituds.
LA COL·LABORACIÓ COM UN PILAR DE DESENVOLUPAMENT
Des de Silicon Valley es generen múltiples i molt variades idees digitals i tecnològiques que busquen solucions per ajudar el medi ambient, fomentar la inclusió, comunicació, crear bons sistemes de transport o trobar formes d’ajudar el món. “Així que treballem amb padrins inversors i capital de risc, i tractem de promocionar aquestes tecnologies a nivell global. Per tant, ajudem amb les seves finances, els ajudem a aconseguir cada nou objectiu i a créixer”. Aquest entusiasme per generar nivells de cooperació és el que impulsa i accelera el desenvolupament de diferents empreses.
L’EMPRENEDORIA ÉS UN PROCÉS D’APRENENTATGE
Crear una empresa a partir d’una idea, projecte o convicció és la primera etapa de tot emprenedor, no obstant això està demostrat que no sempre es té èxit quan s’intenta. “Jo sóc emprenedora primer de tot, l’emprenedoria ha estat aquí des que era petita i treballava els estius en la ferreteria del meu avi i m’encantava guanyar diners, per la qual cosa sempre he estat capaç de compaginar l’estudi o el treball amb la creació d’una empresa”. Per a Olson, un dels factors més importants és l’aprenentatge que suposa tot el procés d’emprenedoria.
L’aprenentatge que s’obté com a emprenedor a través de la participació professional en altres projectes o empreses és fonamental. I que hi hagi un equilibri entre la política i els negocis resulta ser clau a l’hora d’ajudar a fer entendre al món la importància de donar el valor que es mereix l’emprenedoria.
EMPRENDRE ÉS TREURE’S LA POR A FRACASSAR
Moltes vegades un dels obstacles més grans als quals s’enfronta un emprenedor és a la negativitat i a la falta de confiança que troba en els qui l’envolten. “Vaig muntar una empresa quan estava en la universitat, quan vaig venir a estudiar als EUA, i tothom em deia: «no, no és possible», «és una idea de bojos», «mai funcionarà», i realment va suposar un repte”. Tanmateix això no va impedir que sent jove i decidida prengués el camí de seguir endavant encara que pogués fracassar. La Natalia afirma que als EUA el fracàs no suposa un problema, és per contra, una oportunitat per a aprendre dels errors comesos.
Després de fracassar en la seva primera empresa, va decidir muntar una segona, no sense abans entendre que necessitava mentors. Buscar persones que li ajudessin a guiar aquest procés. Així que, per al seu segon intent estava millor preparada i assessorada, la seva empresa tenia un enfocament completament diferent de l’anterior.
UNA BONA IDEA NO ÉS SUFICIENT PER A GENERAR L’IMPACTE DEISTJAT
La Natalia va decidir que anava a enfocar els seus esforços en el transport sostenible, alternatives energètiques i un tema en el qual no acostumava a pensar molt la gent: edificació ecològica. No obstant això, no va ser senzill. En convertir-se en inspectora de planificació i divisió de zones per a la ciutat de Philadelphia, tenia en ment aprovar només construccions ecològiques. “A la gent no li va agradar, els constructors estaven instal·lats en els seus costums, així que em vaig bolcar totalment en l’educació, en com educar als consumidors, com educar als legisladors perquè fossin capaços de veure que els edificis ecològics eren millors per al futur, per als nostres fills i la qualitat del nostre aire”.
De manera que, amb aquesta nova perspectiva, ella i un grup de col·legues van iniciar un moviment: crear una economia verda que va ajudar a introduir altres indústries i productes al mercat. Es tractava d’un equilibri entre polítiques públiques, govern i negoci. El repte era trobar la manera que entre tots disposessin d’energies alternatives i productes sostenibles.
ELS DESAFIAMENTS PER A EMPRENEDORS I ESPECIALMENT PER A EMPRENEDORES
“Quan ens fixem en diferents cultures del món, crec que les dones en general han de deixar de disculpar-se. Haurien de començar a dir «sí, puc», «sí, puc seguir endavant i buscar finançament», «sí, puc muntar una empresa», «sí, puc compaginar la meva família amb un negoci i amb tota la resta que hagi de fer»”. Això no hauria de ser un desafiament solament, sinó una oportunitat.
Les diferències generacionals a vegades juguen en contra quan es tracta d’entendre les formes de concebre els negocis. Millorar la comunicació entre «millennials» i els qui ja tenen dècades d’experiència en les àrees de negoci en les quals s’emprèn és el repte més important. “El que s’ha de fer és incloure la idea de canviar l’estatus quo, canviar la cultura, canviar la forma en què la gent imagina a les noves generacions, als joves emprenedors”. El diàleg entre les generacions ajudarà a millorar el procés d’emprenedoria.
“Quan ens fixem en les empreses i en la transformació produïda entre el que era un emprenedor fa 20 anys i el que és un emprenedor avui dia, veiem moltes empreses, empreses joves: els Googles del món van començar fa només 20 anys”. Això fa pensar en la forma de com es dissenyarà el següent Microsoft, Facebook, Google dins d’un ecosistema que no les asfixiï, les mantingui i les guiï. Per a molts és una idea impossible, aquest és precisament el repte.