Quan l’any 2011 Mar Alarcón va fundar SocialCar no es parlava encara de l’economia col·laborativa. I sense proposar-s’ho, aquest servei de lloguer de vehicles entre particulars es va convertir en la primera plataforma d’economia col·laborativa a Espanya. La sostenibilitat i l’emprenedoria social han estat dues de les seves passions, que ha unit a la perfecció a SocialCar. El seu pas pel Grameen Bank del professor Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau, la va acostar a l’emprenedoria social. Aquesta experiència, juntament amb haver viscut a la Xina, a França i al Regne Unit, sempre de lloguer i sense cotxe propi, van ser la llavor de SocialCar, la companyia que dirigeix. La seva formació jurídica, a més, l’ha ajudat a comprendre millor tots els esculls legals als quals s’ha enfrontat en ser pionera en economia col·laborativa a Espanya.

Una de les emprenedores més destacades, reconeix que ser dona no ha suposat cap dificultat per emprendre i assegura haver trobat una flexibilitat en un sector nou que li ha permès conciliar la vida personal i professional a la perfecció.

Gràcies a la seva trajectòria, s’ha convertit en una de les dones emprenedores de referència a Europa, forma part de la Junta Directiva de Barcelona Tech City i és consellera de la Fira de Barcelona. Hem parlat amb ella i aquests són alguns dels coneixements que vol compartir:

Qualitats de l’emprenedor: resiliència i saber esperar

Per a Mar Alarcón, l’emprenedor es caracteritza per ser somiador i confessa que al llarg de la seva trajectòria ha hagut d’aprendre a ser pacient.  I és que encara que l’emprenedor sempre vol resultats ràpids, «sobretot, en negocis disruptius com ha estat SocialCar en què pretenem canviar el comportament de les persones en la mobilitat, és necessària la resiliència». «Ser pacient, esperar el moment oportú i resistir. Pot anar en contra de somiar, però has de saber combinar les dues coses», assegura.

Emprendre en negocis socials és possible (i rendible)

L’impacte social ha estat sempre un dels objectius de Mar Alarcón i ho ha aconseguit amb SocialCar, la primera plataforma d’economia col·laborativa a Espanya. Malgrat l’èxit, el camí ha estat llarg i «un aprenentatge important ha estat veure que els negocis socials són possibles».   Alarcón té clar que una empresa emergent tecnològica o una companyia de programari poden tenir un impacte social important sense deixar de ser un negoci. Encara que aquest impacte ha de ser prou ampli com perquè s’entengui com a social. Si és el cas, tot i les reticències inicials «hem pogut demostrar que hi ha un impacte social i econòmic important en el que fem i que repercuteix en les famílies espanyoles, cosa que ens motiva i ens agrada».

Ser disruptiu i la travessia del desert de l’evangelització

Llançar al mercat un producte disruptiu implica molts reptes i un d’aquests reptes és donar a conèixer el producte, que els usuaris entenguin quina és la nova proposta. En el cas de SocialCar, llogar el cotxe particular a altres usuaris era una cosa que mai s’havia fet a Espanya i que no es coneixia. «Per això, una de les tasques més àrdues va ser treballar perquè el públic conegués la proposta d’aquesta empresa emergent», destaca Mar Alarcón.

Difon la teva idea i cuida molt l’execució

Des del punt de vista de Mar Alarcón, un dels errors principals que cometen els emprenedors és reservar la seva idea per evitar que algú pugui copiar-la. La fundadora de SocialCar considera vital entendre molt bé la teva idea i difondre-la i explicar-la a tothom. «L’emprenedor ha de ser el seu propi evangelitzador i procurar fer-ho el millor possible», assegura. El següent pas és l’execució, en què «és clau no deixar res a l’atzar». Per això, tot ha d’estar perfectament clar i planificat per transmetre la idea el millor possible als futurs usuaris. «Sense una bona execució, l’empresa pot desaparèixer ràpidament.»

Els inversors en economia col·laborativa, un nínxol

Durant una època hi ha hagut molts inversors que han estat buscant projectes d’economia col·laborativa, de manera que emprendre en aquest sector ha estat un avantatge, segons l’opinió d’aquesta emprenedora. «Els inversors que inverteixen en projectes col·laboratius tenen el seu nínxol, estan molt identificats.» Què és el que els fa atractius? En l’economia col·laborativa normalment s’inclouen projectes de gran escalabilitat i creixement exponencial, dues característiques molt atractives per als inversors. «Els inversors busquen escalabilitat i les plataformes col·laboratives són escalables per definició.»

No descuidar la part d’operacions

Per a Mar Alarcón, en els negocis digitals hi ha un enfocament excessiu en la part tecnològica que pot fer descuidar un altre vessant important del projecte: les operacions. «SocialCar és una plataforma tecnològica, un programari, però darrere de l’activitat entre usuaris hi ha una part d’operacions en què has de treballar perquè tot funcioni perfectament», explica la fundadora. «Encara que sigui una plataforma no deixa de ser un lloc on es contacta de persona a persona. Per aquest motiu, a part de tenir un bon equip tecnològic, cal comptar també amb un equip que garanteixi la cura de l’usuari i la seva experiència en les transaccions.»

La mobilitat del futur: connectada, elèctrica, autònoma i compartida

El futur de la mobilitat és una incertesa, per això es tracta d’un sector en què hi ha moltes possibilitats per explorar. «Crec que el que hem aconseguit amb SocialCar és un inici, ha estat el detonant d’un canvi», indica Alarcón, que apunta que aquest futur es basarà en quatre pilars: «La mobilitat serà connectada, elèctrica, autònoma i compartida, que és on entrem nosaltres. De moment, hem aconseguit ser un dels motors del canvi.»

Sostenibilitat, un sector amb moltes possibilitats

Alarcón destaca que Espanya ha estat un referent en energies renovables tot i que les imposicions legislatives han suposat un important escull per seguir endavant. Un exemple d’això és la regulació de l’autoconsum energètic, preparat des de fa més de deu anys. «La pressió dels lobbies de les grans companyies ha tingut un impacte negatiu, paralitzant el lideratge de la indústria». Per això un impacte positiu per propiciar canvis en la regulació necessitaria la força de la unió de les empreses emergents.

«Associacions com Barcelona Tech City podrien ser un portaveu ideal del sector de les empreses emergents tecnològiques que servissin per fer seure a la mateixa taula polítics i sectors emergents i innovadors, sobretot ara que les diferents administracions han creat línies de treball d’Agenda Digital», remarca Mar Alarcón. I és que «la innovació sempre va per davant de la legislació», i per aquest motiu és necessari que totes les parts s’entenguin i treballin juntes per accelerar els processos reguladors.

Abans d’inventar, intenta resoldre necessitats

Sovint els emprenedors passen molt de temps intentant trobar alguna cosa nova, encara que en la majoria dels casos és molt més senzill que això: només cal observar al teu voltant i trobar una cosa necessària. «Sempre recomano als emprenedors que no inventin res, que pensin amb el cap, mirin quines necessitats hi ha i intentin resoldre-les», assegura Alarcón.

Corporacions i empreses emergents, amb un destí col·laboratiu en comú

«Les empreses emergents i les grans corporacions som animals d’espècies diferents», remarca la cofundadora i CEO de SocialCar. Unes diferències que sovint acaben condemnant a totes dues parts a no entendre’s. «Crec que calen alguns aprenentatges per part de les dues bandes perquè ens puguem entendre, però el que està clar és que ho hem de fer. Crec absolutament en la innovació oberta, però no s’ha trobat la fórmula», comenta aquesta emprenedora. Compromís i respecte són per a Alarcón la base de la relació d’aquests dos actors entre els quals hi ha d’haver una col·laboració total per avançar, perquè «en sectors tan claus i complexos com el de la mobilitat, tant les empreses emergents com la indústria tradicional podrien estalviar temps i recursos actuant juntes per generar un impacte realment efectiu».