Mar Galtés, periodista especialitzada en economia de La Vanguardia, ha seguit l’evolució de l’ecosistema tecnològic i digital de Barcelona des del seu inici, informant-ne al públic. De fet, podríem dir que és la seva cronista oficial. Com a periodista té un interès especial en les històries que hi ha darrere de les empreses, la innovació i els emprenedors. I ha explicat, segons la seva experiència professional, com gestionar la relació entre una empresa emergent i els mitjans de comunicació.

Per a qualsevol companyia, de la mida que sigui, aparèixer a la premsa és una oportunitat excel·lent per donar-se a conèixer i comunicar les seves novetats. Però arribar a les pàgines dels diaris no és fàcil i hi ha certs elements a tenir en compte. Per a això, ajuda molt saber de primera mà com funciona una redacció i les seves rutines, especialment en un mitjà imprès. Aquestes rutines les va compartir Mar Galtés amb els assistents del seminari celebrat a l’espai de DayOne de CaixaBank.

No tot el que succeeix pot publicar-se: cal seleccionar. Per aquest motiu els mitjans realitzen diverses reunions diàries on els responsables de cada secció exposen els temes que volen tractar i planifiquen com serà el diari.

Però, què és notícia?

«Una notícia és un fet que té interès explicar en un moment concret, en un lloc concret i a un públic determinat», va indicar Mar Galtés. Tanmateix, al món succeeixen moltes coses i la feina del periodista és triar on cal posar el marc. En aquesta fase, a més del criteri del periodista, hi ha altres elements que afecten, com els altres temes del dia o els possibles successos extraordinaris que succeeixin.

Un detall que passa sovint desapercebut per als profans és la col·locació de les peces d’informació o notícies a la pàgina del diari. «A part del contingut, hi ha una metainformació que té a veure amb la ubicació i la mida de la peça. Això transmet més informació sobre com s’ha valorat aquesta informació i suposa un treball important de jerarquització», va comentar Galtés.

D’on surten les notícies?

Hi ha diferents fonts de notícies: des d’agències de comunicació fins a les pròpies empreses que envien les seves notes de premsa (solen ser moltes i les reben tots els mitjans).  La agències de notícies, com ara EFE, Europa Press, ACN o Reuters, són proveïdors de notícies. I, finalment, els periodistes compten amb una xarxa de contactes, que «és l’actiu principal d’un periodista».

Què podem fer per sortir als mitjans?

Que una notícia aparegui o no a la premsa depèn de diversos criteris, però de vegades és també fruit de moltes casualitats. «És difícil delimitar perquè no hi ha una directrius a seguir, no hi ha normes», va explicar la veterana periodista.

A tall d’orientació, Mar Galtés va exposar alguns punts bàsics per relacionar-se amb els mitjans que recollim a continuació:

1. Intentar comunicar una història que sigui nova i que tingui un sentit. «Per a vosaltres el que feu és el més important del món, però heu de posar-vos a l’altra banda: passa alguna cosa si els lectors no llegeixen sobre el tema demà?».
2. Aprofitar algun contacte amb el qual el periodista ja tingui relació. D’aquesta manera és més fàcil l’acostament.
3. Confiança a llarg termini. «El quid pro quo és molt important en una relació a llarg termini», va assegurar.
4. Tenir expectatives realistes. «Sortir al diari no és per buscar nuvi», va explicar la periodista en relació amb les empreses que han trobat inversors després d’aparèixer a la premsa. «Això està molt bé, però has de tenir una història al darrere, màgia no fem».
5. No fer servir comparacions amb altres empreses. Evitar l’ús expressions com «l’Uber o l’Airbnb de…».  «Si estàs copiant a algú no seràs tan revolucionari. Els mitjans no ens alimentem d’il·lusions, està molt bé per als emprenedors, però nosaltres necessitem altres elements per fer un article», va comentar Galtés.
6. Investigació prèvia. Abans d’enviar notes de premsa o posar-se en contacte amb un mitjà, és recomanable «fer l’esforç de conèixer-lo, de veure quines seccions té, quines notícies publica i on pot encaixar la nostra», va aconsellar Mar Galtés.
7. Contacte directe. Una altra de les seves recomanacions passa per parlar amb el mitjà abans d’enviar una nota de premsa (NP). Potser al mitjà li interessa fer un reportatge o una entrevista abans que s’enviï la NP de forma massiva. De nou, estar en contacte directe és clau.
8. Concepte d’exclusiva. Aquest és un altre tema una mica delicat. «Als periodistes ens agraden molt les exclusives, però cal entendre què és», ha puntualitzat. «Volem una notícia que la gent no llegeixi en altres llocs. Amb tanta competència ens hem de diferenciar», va explicar.
9. Proposar un interlocutor clar. «Si puc parlar amb el CEO no vull el director de comunicació. I si tinc el director de comunicació no vull parlar amb l’agència. Les agències fan un gran treball per ajudar les empreses a entendre tot això i posar el focus en l’estratègia de comunicació, però la relació directa d’interlocució és important», va assegurar la periodista especialitzada en economia.
10. Temps i oportunitats. «És probable que si truques a un diari al matí no hi hagi ningú perquè estem treballant fora de la redacció, entrevistant gent. Si envies un correu electrònic molt llarg, depèn de l’hora no el podrem llegir», va comentar. També cal saber aprofitar oportunitats: nombrosos temes sobre startups solen aparèixer els dilluns perquè el diumenge no es produeixen moltes notícies i es deixen escrites per a aquest dia.
11. No tenir por d’insistir. Les redaccions reben diàriament grans quantitats de correus i informacions. «Intentem fer cas a tots, però de vegades se’ns pot passar un correu». Per això no s’ha de tenir por de trucar i intentar parlar amb el periodista. Això sí, és recomanable no fer-ho a l’hora de tancament.

I si l’empresa emergent no té res nou per explicar, convertir-se en font és una altra manera de sortir als mitjans. «Els periodistes també necessitem experts sobre nombrosos temes. El gran mèrit d’un periodista és tenir una gran xarxa de contactes als quals pot preguntar», remarca Mar Galtés, periodista especialitzada en economia de La Vanguardia.